1. Forta duresa. El diamant té una duresa de Mohs de 10, que és la substància natural més dura que ha trobat la humanitat fins ara. És 140 vegades la del vermell i el safir i 1000 vegades la del cristall. Pot resistir l'abrasió i les ratllades de tots els materials. Per tant: els diamants es poden transmetre durant generacions en un dia.
2. La duresa es refereix a la capacitat d'un material per resistir la fractura. El diamant té una duresa més alta, però sí
Les vores són força fràgils, de manera que eviteu la col·lisió directa amb objectes durs quan el porteu.
3. El diamant és un dels materials amb més capacitat de conducció de calor entre els materials coneguts (el diamant és de 146,5 watts / m. ° C), que és cinc vegades superior al del coure. Aquesta propietat&fabrica diamants en la indústria, especialment
S'utilitza àmpliament a la indústria aeroespacial i la microelectrònica.
4. El diamant té una taxa de dispersió elevada de 0,044. Aquesta és també una de les joies incolors naturals
La majoria. Per tant, els diamants poden dispersar la llum blanca en un espectre de colors de l'arc de Sant Martí.
5. L’índex de refracció del diamant és de 2.417, que és el més alt de totes les pedres precioses incolors naturals, cosa que permet l’entrada de llum
Després d’entrar al diamant, pot convergir cap al centre.
6. Els diamants tenen una elevada estabilitat química. És poc probable que els àcids, els àlcalis i els productes químics generals tinguin cap efecte corrosiu sobre els diamants. Alguns joiers diuen als clients que no han d’utilitzar àcids i d’altres a l’hora de netejar i mantenir diamants. De fet, una neteja fort de detergents no és cap base científica.
